Durant el juny podreu veure una exposició de cartells sobre el Moviment Sense Terra, el MST. És tracta d’un moviment social que busca en l’activitat agrícola la possibilitat de sortir de la misèria en territori brasiler.

Coneixereu la base i els mètodes utilitzats en els seus 25 anys d’existència. Amb la col•laboració de Iniciativa de Suport a la Reforma Agrària Brasilera (ISRAB).

Horari: de 17 a 21 h, de dilluns a divendres

Lloc: sala polivalent, espai cafeteria de l’Ateneu.

El Moviment dels Treballadors Rurals Sense Terra -MST-, és un moviment social que, en el polaritzat món agrari brasiler, lluita per l’aplicació d’una reforma agrària que permeti l’accés a la terra de milers de famílies expulsades del camp en les dècades precedents. Unes famílies que, independentment del seu origen rural o urbà, veuen en l’activitat agrícola la possibilitat de sortir de la misèria en la que es troben.

La base del MST són els més pobres d’entre els pobres; sectors socials sense residència fixa, treball estable, accés a l’educació, dret a l’atenció sanitària, etc. Per aquest motiu, les accions que porta a terme aquesta organització estan estretament vinculades a la lluita pels drets conculcats i a la conquesta de la ciutadania negada. La lluita per la terra a Brasil és també una lluita per l’educació, la sanitat, la igualtat de gènere, la protecció del medi ambient, la defensa de la cultura camperola, etc.

L’objectiu principal de les accions que realitza el MST, es pressionar al govern per a que destini a l’aplicació de la reforma agrària aquelles grans extensions rurals que es mantenen improductives o que foren apropiades il·lícitament pels seus suposats propietaris, dividint els latifundis en establiments rurals de caràcter familiar. D’aquesta manera, s’afavoriria la democratització de la riquesa i es generaria un canvi en el padró de la propietat rural consolidat històricament, caracteritzat per una gran concentració en mans d’una petita minoria.

En els seus 25 anys d’existència, el MST s’ha destacat per les pràctiques socials antagonistes que utilitza per accedir a la terra: l’ocupació de les àrees en disputa, la construcció de campaments i la seva posterior consolidació per mitjà de la creació d’assentaments governamentals. Per a portar a terme les accions que el caracteritzen, el MST s’empara en la ‘funció social’ (productivitat mínima) que segons la Constitució Federal de 1988 han de complir totes i cadascuna de les terres que conformen el territori brasiler; el MST, defensa que aquesta ‘funció social’ sigui materialitzada per mitjà de l’aplicació d’una política pública (Reforma Agrària) que aconsegueixi donar resposta al conflicte agrari larvat des del període colonial.

Pere Casaldàliga i Pla, bisbe emèrit de la diòcesi de São Félix do Araguaia-MT. Fundador i primer president de la Comissió Pastoral de la Terra –CPT-, organització confessional que va ajudar a fundar i que ha esdevingut un dels principals suports del Moviment de Treballadors Sense Terra –MST-. L’any 2006 va rebre el Premi Internacional Catalunya, que atorga la Generalitat de Catalunya. També ha destacat per la seva faceta com a escriptor i poeta.

Confessions del Latifundi

Per on he passat,

he plantat

el filferro espinós,

he plantat la

la terra cremada.

Per on he passat,

he plantat

la mort matada.

Per on he passat,

he matat

la tribu callada

el camp sembrat amb suor,

la terra anhelada...

Per on he passat,

tenint-ho tot conforme a la llei,

no he plantat res.

(traducció pròpia)